BICICLETES MEDIÀTIQUES DEL PSOE
Quasi res porta el diari!. La Mancomunitat de l’Horta Sud ha tingut la inversemblant idea de tirar endavant, el proper mes d’octubre, el que anomenen Pla de Mobilitat Ciclista. Es tracta, diuen, de millorar-ne els canals de comunicació entre Aldaia, Quart de Poblet, Alaquàs i Xirivella. I per a la qual cosa, hi posaran en circulació 400 bicicletes en règim de lloguer i s’hi gastaran 400.000 €, fins i tot amb la construcció d’estacions per a les bicicletes, un servei automatitzat amb targes intel·ligents i no se sap quines coses més.
De bell nou apareix la noticia, i tornaran a traure-la per tercera vegada quan comencen a posar la primera pedra de les actuacions, i la repetiran en una quarta ocasió quan les alcaldesses i l’alcalde del PSOE es fotografien tot fent una volteta amb les flamants bicicletes de lloguer. Però, el que no s’atreviran a fer és dur a terme un recorregut complet entre les quatre poblacions afectades i comprovar que en realitat el seu Pla de Mobilitat Ciclista és inviable i que es tracta d’un nou miratge. M’explicaré: sóc un usuari quasi diari de la bicicleta i conec perfectament la dificultat que entranya circular per les poblacions de la comarca, i en especial les esmentades per a l’actual pla. Sé per altres actuacions dels governs que regeixen aquestos municipis, que una cosa és fer propaganda i una altra cosa és conéixer la realitat, com en aquest cas.
Posaré un exemple que afecta al meu poble: es pot dir amb tota seguretat, que en aquestos moments, resulta veritablement difícil, per no dir impossible, garantir una mínima seguretat per a qualsevol ciclista en alguns trajectes interiors del municipi d’Aldaia. La població està fraccionada en tres grans zones, l’accés entre les quals només està facilitat per als vehicles motoritzats. Si intentes passar des del centre d’Aldaia als barris propers que estan tocant a Alaquàs, te les has de jugar per unes vies subterrànies mols estretes, ràpides, sense vorals i per tant, extremadament perilloses. Si vols anar cap al Barri del Crist, la mateixa cançoneta, amb l’agreujant que l’únic carril bici urbà de la població (aproximadament de 300 m), queda tallat traumàticament sense cap explicació i t’aboca directament a una via molt transitada i arriscada.
Però, la veritat, és que no n’havia adonat... Si al remat les autoritats es llancen al carrer amb el millor i més eficient mitjà de transport que existeix al món –encara que només l’usen per a la foto–, de ben segur que ho faran amb la protecció de vehicles policials, que en realitat és la que faria falta, per a tothom, en molts dels trams d’unió entre la majoria de les poblacions de la comarca, mentre no facen les transformacions que s’han de fer.
Un pla de mobilitat ciclista no es pot basar en el lloguer de bicicletes –i per a més inri sense gestió pública–, quan resulta que la majoria de les famílies ja en tenen una o més. Si de debò es vol potenciar l’ús de la bicicleta cal començar per garantir trajectes segurs dins i entre les poblacions, amb vies de preferència, carrils bici o camins segregats del trànsit motoritzat, com ocorre a Holanda, on compten amb més de 18.000 Km de vies ciclistes. L’administració ha de fer realitat el dret de qualsevol persona a poder circular amb el 100% de tranquil·litat quan puja a una bicicleta i no començar la casa per la teulada, amb un Pla sense trellat i poc creïble, que no contempla els mínims que els col·lectius ecologistes, verds i veïnals venen reivindicant més de trenta anys.
Voro Torrijos i Tàrrega
Els Verds del País Valencià
De bell nou apareix la noticia, i tornaran a traure-la per tercera vegada quan comencen a posar la primera pedra de les actuacions, i la repetiran en una quarta ocasió quan les alcaldesses i l’alcalde del PSOE es fotografien tot fent una volteta amb les flamants bicicletes de lloguer. Però, el que no s’atreviran a fer és dur a terme un recorregut complet entre les quatre poblacions afectades i comprovar que en realitat el seu Pla de Mobilitat Ciclista és inviable i que es tracta d’un nou miratge. M’explicaré: sóc un usuari quasi diari de la bicicleta i conec perfectament la dificultat que entranya circular per les poblacions de la comarca, i en especial les esmentades per a l’actual pla. Sé per altres actuacions dels governs que regeixen aquestos municipis, que una cosa és fer propaganda i una altra cosa és conéixer la realitat, com en aquest cas.
Posaré un exemple que afecta al meu poble: es pot dir amb tota seguretat, que en aquestos moments, resulta veritablement difícil, per no dir impossible, garantir una mínima seguretat per a qualsevol ciclista en alguns trajectes interiors del municipi d’Aldaia. La població està fraccionada en tres grans zones, l’accés entre les quals només està facilitat per als vehicles motoritzats. Si intentes passar des del centre d’Aldaia als barris propers que estan tocant a Alaquàs, te les has de jugar per unes vies subterrànies mols estretes, ràpides, sense vorals i per tant, extremadament perilloses. Si vols anar cap al Barri del Crist, la mateixa cançoneta, amb l’agreujant que l’únic carril bici urbà de la població (aproximadament de 300 m), queda tallat traumàticament sense cap explicació i t’aboca directament a una via molt transitada i arriscada.
Però, la veritat, és que no n’havia adonat... Si al remat les autoritats es llancen al carrer amb el millor i més eficient mitjà de transport que existeix al món –encara que només l’usen per a la foto–, de ben segur que ho faran amb la protecció de vehicles policials, que en realitat és la que faria falta, per a tothom, en molts dels trams d’unió entre la majoria de les poblacions de la comarca, mentre no facen les transformacions que s’han de fer.
Un pla de mobilitat ciclista no es pot basar en el lloguer de bicicletes –i per a més inri sense gestió pública–, quan resulta que la majoria de les famílies ja en tenen una o més. Si de debò es vol potenciar l’ús de la bicicleta cal començar per garantir trajectes segurs dins i entre les poblacions, amb vies de preferència, carrils bici o camins segregats del trànsit motoritzat, com ocorre a Holanda, on compten amb més de 18.000 Km de vies ciclistes. L’administració ha de fer realitat el dret de qualsevol persona a poder circular amb el 100% de tranquil·litat quan puja a una bicicleta i no començar la casa per la teulada, amb un Pla sense trellat i poc creïble, que no contempla els mínims que els col·lectius ecologistes, verds i veïnals venen reivindicant més de trenta anys.
Voro Torrijos i Tàrrega
Els Verds del País Valencià
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada