DEMOCRATITZEM ELS CONSELLS ESCOLARS!

Les eleccions a consells escolars estan a tocar i gairebé ningú no les troba a faltar. Això ja no és el que era. L’intentés per participar-hi ha declinat de manera estrepitosa i la vitalitat democràtica de les escoles està ferida de mort des de la irrupció del PP a les institucions de la Generalitat. Quina casualitat!.

La dreta –amb el vistiplau del PSOE– ha aconseguit en aquest temps desanimar tots els sectors que conformen la comunitat educativa. L’ha deixada KO en allò que hauria de ser-ne un dels aspectes més dinàmics i hi està consolidant unes maneres de fer que ratllen l’autoritarisme en sentit pur. I què en diuen els partits i els sindicats?. Poca cosa. Sembla que ja s’hi han avingut de manera definitiva. Potser els interessa més el tema salarial o les càtedres –que bé a ser una mica del mateix–, o la figura del conseller de torn o vaja vosté a saber. Com si el tema de la participació els relliscara, quan precisament hauria de ser el contrari.

Tothom sap que els i les nostres representants als consells escolars no hi pinten quasi res a nivell decisori, segons la normativa actual. A tot estirar, el seu paper és com aquell que tenia el terç familiar o el sindical en plena dictadura franquista. L’han convertit en on òrgan merament consultiu quant fa a les decisions més importants, com ara, l’elecció dels equips directius. Es tracta d’una mena de democràcia orgànica, on l’òrgan decisori és el dit del conseller, en última instància. És a dir, que si hi ha diferents candidatures, els consells escolars ja poden votar i triar, perquè la paraula definitiva la té el partit polític que mana en cada moment, a través de les seues inspeccions, imposades també amb el mateix sistema, el digital.

Ja em direu, doncs, com pot ajudar això a un professorat desbordat per l’increment de funcions i de responsabilitats en la seua tasca docent?. I com es pot impulsar un determinat projecte educatiu si al remat qui canta missa és el conseller de torn?. O com es poden motivar els pares i les mares sense fer-los partícips imprescindibles del procés educatiu?. I què dir de l’alumnat permanentment desorganitzat, condicionat i bandejat de la majoria de les decisions que els afecten diàriament?.

Així les coses, resulta impossible confiar en el sistema piramidal de participació dels consells escolars, on professorat, alumant, mares i pares no tenen un paper equilibrat; on les seues funcions són decoratives, sense capacitat decisòria; on la majoria d’equips directius són triats a dit per l’administració; on es devalua la democràcia per falta de participació directa i representativa ... Per tot açò, hi ha raons suficients per a ser contundents, la qual cosa passa, al meu entendre, per una abstenció activa i crítica davant les properes eleccions, mentre no es corregesquen els dèficits que l’actual legislació té. L’educació de les futures generacions s’ho mereix.

Voro Torrijos i Tàrrega
Els Verds del País Valencià