A ALDAIA, MANEN ELS COTXES!

Una grua ocupa una vorera. Quina ironia!

No fa ni un any, s’inaugurava, a bombo i platerets, el carrer paral·lel al barranquet de la Saleta i ja hem pogut observar que l’accessibilitat vianant a Aldaia –venuda com a dogma de fe–, s’ha convertit en fum d’encenalls. M’explique. És cert que s’ha modernitzat un carrer que feia anys que ho demanava a crits però, comptat i debatut, la proclamada accessibilitat per a les persones vianants esdevé virtual si, al remat, els cotxes hi poden fer i desfer al seu aire sense impediments.

Segons sembla, el disseny urbanístic que s’hi ha aplicat no és tan eficient com les autoritats municipals s’imaginaven: els automòbils poden campar al seu aire sense cap dificultat. Tota la inversió realitzada se’n va en orris si tenim en compte els resultats reals aconseguits, ja que el projecte dut a terme no ha servit per a fer possible l’accessibilitat vianant, simplement perquè està sent negada per una realitat contundent: els cotxes poden seguir aplicant la llei del més fort. El veïnat ho està comprovant cada dia: els passos vianants ocupats per cotxes aparcats, que se situen en les rampes per a caminants; la invasió motoritzada de les voreres i de l’interior del parc de la Plaça de la Cultura; aparcaments en doble fila i en zona groga; velocitats incontrolades, etc. I tot açò amb la major de les impunitats. La policia municipal, en les escasses ocasions que transita pel barri, mira cap a un altre costat, la qual cosa ens confirma que, als nostres carrers, manen més els cotxes que els simples vianants.

Solucions, n’hi ha i molt variades. Cal modernitzar ecològicament els dissenys urbanístics i aportar-hi tècniques dissuasòries, com els obstacles per a què els vehicles no puguen aparcar on no toca, la sinuositat dels trajectes, els passos vianants elevats connectats a les voreres i altres mesures de solvència demostrada. I tot això acompanyat del compliment de les ordenances municipals en la matèria. Potser davant les properes eleccions ens facen una mica més de cas. O, com a mínim, intentaran fer-nos-ho creure.

Voro Torrijos i Tàrrega