ELS PERILLS DE LA TELEFONIA MÒBIL

El fenomen de la telefonia mòbil s’ha instal·lat en la societat actual d’una manera ràpida i irrefrenable. En cosa de deu anys, hem passat del gairebé no-res a l’eclosió total del telèfon mòbil. De sobte, s’ha convertit en un article de consum, que ha superat totes les previsions de vendes. A l’Estat Espanyol, la majoria de la població ja en té, és a dir, que més de 40 milions de persones s’han incorporat en un temps rècord a una moda que s’ha estés a 1000 milions per tot el planeta.

Si fa uns lustres es va destapar a l’opinió pública la problemàtica existent amb tot allò relacionat amb els camps electromagnètics produïts per les torres i els cables d’alta tensió, sobre els quals es van descobrir tota una sèrie d’efectes nocius, ara, el problema podria multiplicar-se de manera colossal per la possible sinergia de tots els aparells que utilitzen radiacions no ionitzants, com ara, la gran quantitat de fòtils domèstics amb què es desenvolupa diàriament l’automatisme tecnològic casolà: ordinadors, forns microones, ràdios despertadors, electrodomèstics en general... que completats per la telefonia mòbil i les antenes que serveixen de repetidores dels senyals, ens menen cap a un futur potencialment perillós, o si més no, molt incert quant fa a les conseqüències en la salut humana i en el medi ambient.

L’ELECTROPOL·LUCIÓ

Aquest concepte fa referència a un ampli camp d’energies invisibles, però contaminants, procedents de la massiva introducció d’aparells d’ús comú i diari en les nostres llars i llocs de treball, com els que hem citat adés, i que estan produint uns efectes en els organismes humans, cada vegada més clars i demostrables.

La telefonia mòbil moderna utilitza sistemes de microones digitals (GSM), que emeten radiacions no ionitzants i que, a diferència de les ionitzants (com per exemple les nuclears, responsables de la destrucció directa de les cèl·lules), tenen efectes sobre la salut d’una manera més lenta, és a dir, a llarg termini, tot i que quan parlem dels repetidors instal·lats a les teulades, el perill és més fort, ja que la seua potència pot assolir una freqüència tan alta (fins als 300 GHZ), que s’aproxima a la de les radiacions ionitzants.

Les 35.000 antenes repetidores que funcionen a l’Estat Espanyol, estan emetent radiacions les 24 hores del dia sense parar, i cobreixen la major part de la nostra geografia urbana com una mena d’invasió silenciosa sobre els nostres propis caps.

LA NOSTRA SALUT AMENAÇADA

Les persones usuàries dels telèfons mòbils no estan informades de la potència amb què emet el seu aparell, ni dels perills sobre la seua salut, ni del temps màxim d’exposició, ni a quina distància hauria de mantenir l’antena de la seua oïda o de l’escalfament (fins a 2 graus) que pot produir sobre el còrtex cerebral. No se l’adverteix que no ha de trucar de dins d’un vehicle o d’un lloc tancat, ni de les possibles interferències a aparells com marcapassos, etc.

En experiments realitzats en llocs tan dispars com la Facultat de Biològiques de València, l’Institut del Càncer de Sidney, o l’Institut de Bioelectromagnetisme de la Universitat d’Alcalà d’Henares (1), s’han descobert importants alteracions en els organismes animals analitzats, a partir de les radiacions electromagnètiques, fins al punt de constatar-ne un important deteriorament de la salut: els símptomes poden començar amb mals de cap o pesadesa, i després, segons cada cas, pot continuar amb depressions, estrés o insomni i, fins i tot, arribar a produir efectes més greus com la pèrdua de memòria, la malaltia d’Alzhèimer, asma, tumors cerebrals, augment del risc de càncer i de leucèmia i el perjudici sobre el sistema immunològic, amb la disminució de les defenses naturals del cos davant qualsevol malaltia, que la pot fer aparèixer pel punt més dèbil de la persona, o reforçar-ne d’altres tipus en estat latent.

Comptat i debatut, cada vegada són més les incògnites que es presenten davant les conseqüències de l’electropol·lució. De fet, les companyies d’assegurances estan reaccionant, davant els dubtes, amb l’exclusió de cobertures pels riscs de les radiacions electromagnètiques. O, com a exemple de l’abast que ha assolit el tema, més alarmants ens resultaran encara unes declaracions del mateix ministre alemany de comunicacions (S. Bosch), quan afirmava que “les acalorades discussions sobre l’energia nuclear és possible que ens semblen una suau brisa en comparació amb el que ens va a representar el tema de les xarxes de repetidors de telefonia mòbil”

ASPECTES LEGALS

Ara per ara, no existeix, a l’estat espanyol, una normativa coherent i homogènia sobre telefonia mòbil, Per altra banda, els estudis mèdics que s’estan realitzant per part d’organismes internacionals (OMS) o Europeus (UE), no han estat capaços de manifestar resultats definitius, tot i que ja han passat més de 15 anys des dels seus inicis, la qual cosa no és normal en les seues actuacions. No obstant això, a la Gran Bretanya, el Ministeri de Sanitat ja fa anys que va que “no és possible afirmar que l’exposició a radiofreqüències (derivades de la telefonia mòbil) a nivells inferiors als establerts en les normes de seguretat nacionals, no tinguen cap efecte potencial advers sobre la salut, i que els buits en el seu coneixement són suficients per tal de justificar UNA POLÍTICA DE PRECAUCIÓ”(2).

Per la seua banda, altres països com Noruega ja fa anys que van prohibir la instal·lació d’antenes a les escoles, o com el cas d’Austràlia, n’han marcat una distància superior als 500 metres dels centres escolars. Podem dir que la implantació de la telefonia mòbil i dels repetidors s’ha realitzat a l’estil dels fets consumats, tot i aprofitant-se de la desregulació existent i del desconeixement de la majoria de la població. Malgrat això, són cada vegada més els sectors de la societat que sospiten dels efectes perniciosos que té l’electropol·lució en qualsevol de les seues formes de presentar-se. Allà pel maig de 2000, es va dictar la primera sentència a l’Estat Espanyol, que condemnava Iberdrola pels camps electromagnètics que un transformador generava en una vivenda. Cal dir, que el contingut d’aquest dictamen és també extrapolable a les antenes de telefonia mòbil A Biscaia, un veí que es va oposar a la col·locació d’una antena, en contra de la decisió de la comunitat on vivia, i va aconseguir el reconeixement del jutjat perquè la seua filla patia una malaltia que podria alterar-se per l’afectació de les ones (3). Així mateix, gràcies a la pressió ecologista i veïnal i al sentit comú d’alguns ajuntaments (com per exemple el de Xirivella, entre molts altres), s’estan aprovant normatives per retirar les antenes dels seus nuclis de població.

QUE HI PODEM FER ?

Davant la proliferació dels telèfons mòbils i de les antenes repetidores, cal prendre una posició activa que vaja en la línia d’eliminar els perills potencials que contenen o, si més no, d’anar minimitzant-los en la mesura de les nostres possibilitats:

1.- En principi, caldria reduir l’ús dels telèfons mòbils i anar desenganxant-se de l’addicció que suposen, ja que la majoria dels usuaris i usuàries ho fan per moda i no per una necessitat imperiosa. En cas de ser-ho, s’hauria de tenir en compte d’adquirir telèfons del tipus de microones analògiques, i no digitals (DGS). Igualment, la tria del model hauria de ser el de menor potència, que funciona igual i contamina menys. En qualsevol cas, és preferible emprar el telèfon fix.

2.- Quan es faça ús del telèfon mòbil (si no se’n té més remei), s’ha de procurar tenir l’antena allunyada del cap, la qual cosa fa disminuir la intensitat de la radiació. Existeix un accessori de micròfon i auricular per cable que redueix considerablement l’impacte negatiu.

3.- Si només eres un usuari o usuària en passiu (que no empres telèfon mòbil, però que en pateixes els perjudicis), cal que reivindiques el teu dret a no rebre una dosi de contaminació que tu no produeixes (vindria a ser com quan se’ns obliga a ser fumadors i fumadores en passiu); a no haver d’aguantar els sorolls en els llocs més inversemblants (escoles, hospitals, cinemes, etc.); a no córrer el risc de morir per l’envestiment d’un cotxe, el conductor o la conductora del qual parla alhora que condueix; o el que és pitjor, conviure la major part del dia amb una antena a pocs metres de la nostra casa.

4.- Si a la teua vivenda, al teu barri o ciutat volen instal·lar una antena de telefonia mòbil, aprofita la informació que tens i manifesta la teua oposició. Posa’t en contacte amb el grup ecologista més pròxim (o millor encara, afilia-t’hi, que bona falta fa!), per tal d’ampliar la teua força i fer-ne una causa col·lectiva, perquè no és només un problema personal: ho és també social, mediambiental i polític. De raons, n’hi ha moltes per a negar-s’hi: des de les estrictament considerades com de salut pública i ecològica, fins a d’altres tan senzilles, però no menys importants (4), com ara:

- El sobrepés de l’estructura de l’antena que la vivenda no està preparada per suportar (estem parlant d’unes quantes tones) i que, en la majoria dels casos, els ajuntaments no contolen;

- La depreciació del valor de la vivenda, com a resultes de la por als efectes adversos per a la salut. En una enquesta realitzada a professionals de taxació immobiliària, un 84% dels quals afirma que la proximitat als camps electromagnètics redueix el valor de les propietats, i en disminueix els preus de venda entre un 20 i un 30%.

- Dany psíquic i moral al veïnat de l’immoble i a terceres persones. Si una persona no en sap res, de tot això de l’electropol·lució, no se’n preocupa. Però, està comprovat que la imposició d’aquest tipus de riscos a persones que en són conscients, pot produir efectes perjudicials en la seua salut física i mental.

- Responsabilitats administratives i civils que es poden derivar per a les Comunitats de Propietats Immobiliàries. En aquelles vivendes on hi ha antenes repetidores de telefonia mòbil, la regulació actual de la majoria dels ajuntaments estableix que les responsabilitats de les infraccions comeses seran compartides entre l’empresa instal·ladora i les persones propietàries dels llocs on s’ubiquen. Ja hem vist adés que, a curt i a mitjà termini, això pot significar que el que ara són grans rialles es convertiran en torrencials ploralles, o en altres paraules: els ingressos percebuts avui, poden derivar en l’assumpció de quantioses indemnitzacions a pagar al veïnat que en el seu moment s’hi va negar, i a terceres persones residents en edificis propers.

5.- Reclamar a les instàncies polítiques estatals, autonòmiques i locals, que es preocupen per la nostra salut i pel nostre benestar, bo i aplicant el principi de cautela o precaució. Són moltes les evidències dels perills de l’electrocontaminació com per a previndre, abans que curar, un mal que ja comença a notar-se. Els parlaments haurien de legislar a favor de la salut i de la seguretat pública i no mantindre-se’n al marge, si no volen que els acusem de complicitat i negligència. Per tant, hem d’exigir de les corporacions de cada poble o ciutat (de fet, moltes ja ho estan fent a les seues ordenances), la regulació de tot allò relacionat amb els perills de la telefonia mòbil, i més en concret de les seues antenes repetidores, en la línia de prohibir-ne la instal·lació a les zones habitades de cada terme municipal i desmantellar-ne les existents, com més prompte possible, si és que volem evitar mals majors. Pensem que qualsevol pas en aquest camí servirà per tal de construir un futur més sostenible en unes ciutats més habitables.

NOTES:
(1) Electropolución y la nocividad de la telefonia móvil. José Girbau. Berdeak.
(2) Informe del grup d’experts independents en telefonia mòbil. Ministeri de Sanitat de la Gran Bretanya.
(3) Radiacions no ionitzants, nocives per a la salut de les persones?. Pedro Costa Morata. Ponències a la Universitat d’Estiu de la Universitat de Girona. Juliol de 2000.
(4) Informe Jurídic per a Comunitats de Propietaris. Soledad Gallego. Advocada.


Voro Torrijos i Tàrrega