No podem permetre que eliminen aquestos arbres!
El govern municipal i RENFE tenen en projecte la remodelació del pas vianant subterrani a l’altura de l’estació, amb la intenció de reduir-ne els graus del pendent –digne del guinnes o d’una cursa d’obstacles– i de fer-hi una rampa més assequible. Per la qual cosa, la pujada serà tres vegades més llarga i s’haurà de construir gairebé en forma de caragol amb 360 o . Tot seria normal, si en principi s’accepten les conseqüències d’aquesta actuació urbanística, com ara, l’eliminació dels grans arbres que hi ha en aquest espai actualment, sense determinar-ne la reubicació o, el que suposa, en el fons, aquesta remodelació: l’ajornament sine die de la promesa de soterrament de les vies del tren.
Una vegada més, veiem vindre l’estafa electoral del PSPV-PSOE, quan es planifica una actuació urbanística com aquesta que, amb l’ampliació de l’estació per a la construcció d’un nou edifici per a un bar, ens fa dubtar de la seriositat dels seus projectes i de l’efectivitat de les seues gestions. Ausades que el PSOE a Madrid i el PSPV a Aldaia han tingut temps –amb Zapatero a la Moncloa– per tal de negociar i dur a terme el definitiu soterrament de les vies del tren!. Quina llàstima de promeses malbaratades! És possible que no hagen pensat en la factura electoral que això pot comportar?. Alerta a la dreta local que creix com l’escuma –encara que sense fer ni un brot–, però que està a punt de desplaçar un PSPV–PSOE captiu de rutines, mancat d’imaginació i pletòric de prepotències.
Si el govern municipal no vol perdre la poca credibilitat que li queda, cal que actue de manera conseqüent. Si vol millorar l’accessibilitat vianant, que la millore, però que no elimine un dels espais verds més emblemàtics i atractius que tenim en l’actualitat. I per això, pensem que aquestos arbres haurien de ser declarats patrimoni natural d’Aldaia i donar-los la protecció que els correspon. I si de veres volen que la ciutadania confie en les seues promeses electorals, que diguen –i prompte– quin és el calendari per al soterrament de les vies del tren, a complir en aquesta legislatura. Que els programes electorals són per complir-los!.
Voro Torrijos i Tàrrega
El govern municipal i RENFE tenen en projecte la remodelació del pas vianant subterrani a l’altura de l’estació, amb la intenció de reduir-ne els graus del pendent –digne del guinnes o d’una cursa d’obstacles– i de fer-hi una rampa més assequible. Per la qual cosa, la pujada serà tres vegades més llarga i s’haurà de construir gairebé en forma de caragol amb 360 o . Tot seria normal, si en principi s’accepten les conseqüències d’aquesta actuació urbanística, com ara, l’eliminació dels grans arbres que hi ha en aquest espai actualment, sense determinar-ne la reubicació o, el que suposa, en el fons, aquesta remodelació: l’ajornament sine die de la promesa de soterrament de les vies del tren.
Una vegada més, veiem vindre l’estafa electoral del PSPV-PSOE, quan es planifica una actuació urbanística com aquesta que, amb l’ampliació de l’estació per a la construcció d’un nou edifici per a un bar, ens fa dubtar de la seriositat dels seus projectes i de l’efectivitat de les seues gestions. Ausades que el PSOE a Madrid i el PSPV a Aldaia han tingut temps –amb Zapatero a la Moncloa– per tal de negociar i dur a terme el definitiu soterrament de les vies del tren!. Quina llàstima de promeses malbaratades! És possible que no hagen pensat en la factura electoral que això pot comportar?. Alerta a la dreta local que creix com l’escuma –encara que sense fer ni un brot–, però que està a punt de desplaçar un PSPV–PSOE captiu de rutines, mancat d’imaginació i pletòric de prepotències.
Si el govern municipal no vol perdre la poca credibilitat que li queda, cal que actue de manera conseqüent. Si vol millorar l’accessibilitat vianant, que la millore, però que no elimine un dels espais verds més emblemàtics i atractius que tenim en l’actualitat. I per això, pensem que aquestos arbres haurien de ser declarats patrimoni natural d’Aldaia i donar-los la protecció que els correspon. I si de veres volen que la ciutadania confie en les seues promeses electorals, que diguen –i prompte– quin és el calendari per al soterrament de les vies del tren, a complir en aquesta legislatura. Que els programes electorals són per complir-los!.
Voro Torrijos i Tàrrega
2 comentaris:
Ayer en la parada de autobus en Valencia me encontré con un joven con coleta y perilla, iba a Aldaya y como llevaba una indumentaria que le "delataba" como alternativo le hice dos preguntas:
¿Tienes simpatía por los ecologistas? Me respondió que sí. ¿Votas a los verdes? No, voto a los socialistas.
Entonces abusando de su amabilidad le pregunté si no conocía a los verdes de Aldaia, y a Voro Torrijos, etc...
Parecía un poco desconcertado pero yo quería entender porque un candidato "de libro" para defender los postulados de los verdes se decantaba por un socialismo tan soso como el que se practica con salvadas excepciones en la Horta, y finalmente me dijo que era una cuestión de prioridades.
Quiero entender que contraponía la prioridad "social" a la "emergencia ecológica". Esto que puede haber sido un pecado de los verdes en algún momento me consta que no es así en Aldaya porque allí se ha trabajado de manera ejemplar el problema de la vivienda de los jovenes, por sólo citar un ejemplo. Por ello lo que toca es tratar de modificar la percepción de los verdes como alejados o desconectados de las prioridades de los ciudadan@s que verdaderamente sí son las nuestras. No es fácil pero seguro que en Aldaya acabarán por encontrarse ambas partes de la ecuación : verdes y ciudadan@s
Juan, un dels majors problemes que tenen Els Verds a Aldaia és el propi Voro Torrijos. De fet ell ho sap i per això ix de cap de llista la bona de Lupe. Una pena perquè no serà per idees bones i ganes de treballar.
Publica un comentari a l'entrada